Història, demografia, economia

Les primeres referències històriques escrites del Soleràs les trobem en un document del Llibre Verd de la Ciutat de Lleida, de l'any 1114, on s'anomenen tots els límits del terme, que aleshores pertanyia a la ciutat de Lleida.

L'any 1149, el comte de Barcelona, Ramon Berenguer IV, va conquerir el territori als musulmans i el seu fill, el rei Alfons II El Cast, va encomanar l'any 1181 al cavaller Ramon de Cervera la repoblació del territori, passant a conformar El Soleràs, Juncosa de les Garrigues i Els Torms la Baronia de Juncosa, en altres llocs anomenada també Baronia de Solaràs.

L'any 1224, l'abat de Poblet va comprar per la quantitat de 1.200 morabatins alfonsins aquesta Baronia al seu posseïdor, Ramon de Miravet i finalment, l'any 1313, Poblet va acabar de comprar també els drets dominicals dels tres pobles a Pere de Cervera, castlà de Castelldans. A partir d'aquesta època, la història posterior ens vincula durant segles al Reial Monestir de Santa Maria de Poblet i, amb l'extinció dels senyorius, el 1811, les tres localitats, que havien estat sempre dins l'òrbita d'influència de Lleida, passen a formar part del partit judicial d'aquesta ciutat.

Més informació sobre notícies i fets del poble a la Viquipèdia i al web elsoleras.cat

Històrica fotografia del 1891, cedida per l'Esteve Barrull on, les cases que es van fer més tard al costat de la Casa Abadia, encara no tapen la façana de l'església.

.

El Soleràs és un dels 24 municipis de la comarca de les Garrigues i té 332 habitants (dades de gener de 2019) la qual cosa, comptant que la seva superfície només és de 12,23 km², suposa una densitat de població d'uns 27 habitants per kilòmetre quadrat.

El poble està a una altitud de 381 m i és a 27,2 km de la capital de província, Lleida, a 29,9 km de la capital de comarca, Les Borges Blanques i a 184 km de Barcelona, la capital de Catalunya.

El terme municipal del Soleràs limita amb les poblacions del Cogul (NE), l’Albagés (E), els Torms (SE), Granyena de les Garrigues (NW) i la Granadella (SW).

L’únic nucli de població del municipi és a la Vall Major o riera de Juncosa, que neix en aquell terme municipal i travessa la comarca en sentit SE-NO passant a la dreta del poble del Soleràs fins a la seva desembocadura al pantà d’Utxesa, al terme municipal de Torres de Segre.

L’economia del poble està fortament basada en l’agricultura (oliveres i ametllers) i la ramaderia (boví, porcí i aviram). Hi ha una Cooperativa que fa el premsatge en fred de l'oliva arbequina al seu molí i ven el seu propi oli amb Denominació d'Origen.

Podeu trobar ,olta més informació económica i de tot tipus a l'Idescat, l'Institut d’Estadística de Catalunya.

La Festa Major és el 15 d’agost, dia de la patrona del municipi, l'Assumpció i també es fa festa el 4 d'agost, celebrant St. Domènec, el copatró.

L'escut oficial del Soleràs té el següent blasonament: Escut caironat: d'atzur, una creu papal d'argent acostada de 2 sols d'or. Per timbre una corona mural de poble. La creu papal és el senyal tradicional de l'escut del poble, i és l'atribut de sant Gregori, un dels patrons de la localitat. Els dos sols a banda i banda són un element parlant, referent al nom de la població.

La bandera oficial del Soleràs és apaïsada, de proporcions dos d'alt per tres de llarg, bicolor vertical blau clara i blanca, amb dos sols grocs de diàmetre de 5/22 de l'alçària del drap, centrats a la part blava, el de dalt a la meitat superior i el de baix a la inferior. Tant la bandera con l'escut es van aprovar el 3 de juliol del 1998 i es va publicar en el DOGC núm. 2688 el 24 de juliol del mateix any. Està basada en l'escut heràldic de la localitat.