Llocs d'interés

En aquesta pàgina:

-Clicant les imatges de sota trobareu informació sobre l'Església, les Ermites i la Cooperativa.

-Més avall, Ca l'Emília i Casa Seró (incloses a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya)

-I, al final de la pàgina, l'accés a la Visita Virtual a les Fosses del Soleràs.

	L'Església	Les ermites	La Cooperativa

CA L'EMÍLIA (abans Casa Ponet)

Casa pairal amb elements típicament renaixentistes. Edifici entremitgeres de planta baixa, primer pis i golfes amb coberta de teula àrab a dues aigües. La façana és de pedra vista, amb carreus treballats al bast i ben escairats a les obertures. A la planta baixa destaca la portalada principal, amb un arc de mig punt fet amb grans dovelles i amb el fet curiós que la inscripció de la data “1632” és a cavall de les dues claus. A la dreta s’obre una austera porta adintellada, que d’antuvi era una petita obertura per a entrar el gra. Al primer pis hi ha tres obertures rectangulars motllurades, essent la dreta més petita. La central, fou ampliada a balcó a finals dels anys 60 del segle XX, seccionant lleugerament una part de l’arc del portal. Es conserva el petit ampit original de la finestra dreta mentre que a la finestra esquerra fou substituït modernament per una llosa de pedra. A les golfes, precedint el ràfec hi ha una galeria finestrada correguda de nou obertures de mig punt que per l’estil, podria ser posterior, essent la cornisa de sota, l’acabament de la façana original.

A l’interior es conserven diferents voltes de pedra, apuntades a la planta baixa, i de volta de canó al soterrani on hi havia l’estable. A la planta baixa es conserva la base d’un trull, la portalada de fusta principal i la robusta peça de fusta, tipus biga, que feia de balda i que es desa dins d'un llarg forat a la paret.

CASA SERÓ

Casa pairal entre mitgeres d’àmplia façana, feta en diferents fases. L’edifici és de planta rectangular amb coberta de teula àrab a dues aigües. Consta d’una planta baixa i primera que fan part de l’edifici original d’època renaixentista, de mitjans del segle XVII. Hi ha una segona fase en la que tres finestres de la primera planta es van transformar a balconada, cal pensar que al 1790 com resa en la llinda d’una d’elles. La tercera fase, a partir de la línia d'imposta entre la planta primera i segona, és obrada al 1880 i suposa la construcció de la segona planta i les golfes. El parament és en pedra irregular rejuntada en ciment, essent treballades les motllures i emmarcaments de la porta, finestres del primer pis i pedres balconeres. A la planta baixa hi destaca la portalada amb arc de mig punt adovellat amb grans carreus, i la porta de fusta clavetejada; hi ha una petita porta a l’esquerra molt posterior. A la primera planta, just damunt de la portalada ha romàs l’antiga finestra renaixentista ben motllurada, amb l’ampit i una finestra més petita de semblants característiques a la dreta. A la segona planta, no del tot alineades amb les obertures de la planta primera s’obren cinc balconades en arc de pedra rebaixat i barana de ferro; a les golfes s’hi obre una galeria oberta amb sis balcons obrats amb balustre de maó, tampoc del tot alineades amb les obertures de la segona planta. Malgrat l’absència de simetria entre les obertures de les plantes, globalment l'aspecte del conjunt és prou harmònic.